|
El punt de partida del projecte de la Democràcia Inclusiva és que el món, a principis del nou mil·lenni, afronta una crisi multidimensional (econòmica, ecològica, social, cultural i política) causada per la concentració de poder en mans de diverses elits com a resultat de l'establiment, des de fa dos segles, del sistema d'economia de mercat, la “democràcia” representativa i les formes jeràrquiques que s'hi relacionen. Donat que la causa última de la crisi radica en la concentració de poder que es reprodueix gràcies a les dinàmiques de l'actual marc institucional, la sortida lògica d'aquesta crisi passa per la redistribució del poder mitjançant la construcció d'un nou marc institucional que asseguri la sobirania de la ciutadania, això és, la democràcia.
La manera habitual en que el significat de democràcia s'ha distorsionat i desvirtuat ha estat confonent l'actual sistema oligàrquic dominant de la “democràcia” representativa amb la democràcia mateixa. Tanmateix, un sistema en que el poder és acumulat en poques mans i en que la ciutadania no té la possibilitat de decidir directament sobre els assumptes de la vida pública, és un sistema oligàrquic, encara que s'anomeni a si mateix “democràtic”. Democràcia no significa altre cosa que l'exercici directe de la sobirania per part de la ciutadania, o el que és el mateix, l'autodeterminació de la societat mitjançant la distribució igualitària del poder entre tots els seus membres.
La Democràcia Inclusiva és una nova concepció de la democràcia que pren com a punt de partida el significat clàssic d'aquest terme, però, a diferència d'altres concepcions democràtiques anteriors, inclou a tota la població i les quatre dimensions fonamentals de la societat: la política, l'econòmica, la social i l'ecològica. En relació a aquestes dimensions, podem distingir entre quatre components que constitueixen els elements fonamentals d'una democràcia inclusiva: la democràcia política, la democràcia econòmica, la democràcia ecològica i la democràcia en l'àmbit social.
La democràcia inclusiva representa una síntesi de les tradicions democràtica-autònoma i socialista –que inspiren el seu contingut polític i econòmic, és a dir la democràcia directa i la democràcia econòmica- amb els moviments contemporanis per a la emancipació –que inspiren el seu contingut ecològic i social, és a dir, la democràcia ecològica i la democràcia en l'àmbit social. Alhora, la democràcia inclusiva representa una superació d'aquestes tradicions i moviments en el sentit que trascendeix el que cada una ha plantejat per separat.
Una Democràcia Inclusiva implica l'abolició de la desigualtat en la distribució del poder polític i econòmic i les estructures institucionals que la reprodueixen, així com de les estructures jeràrquiques a la llar, al lloc de treball, al centre educatiu i en l'esfera social en general. En altres paraules, implica l'eliminació de les relacions de dominació entre els éssers humans, així com la idea implícita de dominar el món natural. La construcció d'aquesta nova forma d'organització social implica també un procés de crear i controlar les nostres pròpies institucions i els valors corresponents, reprenent col·lectivament les regnes de la nostra societat.
El fonament del projecte de la Democràcia Inclusiva és l'elecció responsable per l'autonomia i la seva expressió en la democràcia, una elecció que no és trivial ni arbitrària, ja que escollim l'autonomia (individual i social) en primer lloc perquè la identifiquem amb la llibertat i considerem aquesta com l'objectiu humà suprem, i en segon lloc, perquè avui podem mostrar clarament com la humanitat travessa per una crisi generalitzada sense precedents en la historia, i com aquesta crisi té les seves arrels justament en la falta d'autonomia, és a dir, en la immensa i creixent concentració de poder en poques mans que es reprodueix gràcies a les dinàmiques de les actuals institucions econòmiques i polítiques. Per tant, tenim moltes raons per escollir l'autonomia de forma conscient i responsable i justificar en base a aquesta elecció el projecte d'una democràcia inclusiva.
La Democràcia Inclusiva consisteix en la creació de noves institucions i cultura en tots els àmbits de la societat: polític, econòmic, social i ecològic. Aixi, la democràcia política consisteix en la creació d'institucions de democràcia directa en l'àmbit polític, de tal manera que totes les decisions importants siguin preses per assemblees municipals de ciutadans, confederades en l'àmbit regional, nacional, i finalment en l'àmbit continental i global mitjançant delegats que coordinen i implementen les decisions preses per les assemblees municipals i poden ser immediatament revocats per aquestes. La democràcia econòmica consisteix en la creació d'institucions de propietat col·lectiva dels recursos productius i un control col·lectiu d'aquests per part de les assemblees de ciutadans, amb l'objectiu de satisfer les necessitats bàsiques i no bàsiques de tota la població, així com d'assegurar la plena llibertat d'elecció individual pel que fa al treball i al consum, mitjançant un sistema de planificació democràtica i de vals personals que substitueix l'economia de mercat/monetària. La democràcia en l'àmbit social consisteix en la creació d'institucions d'autogestió als llocs de treball, així com a les institucions educatives i culturals (mitjans de comunicació, universitats, art, etc.) que dirigeixen la seva pròpia activitat en concordança amb els objectius generals establerts per les assemblees de ciutadans prenent en consideració les preferències d'aquests com a productors i consumidors. La democràcia ecològica implica la creació d'unes institucions i una cultura que assegurin la reintegració de la societat amb la natura, la qual cosa requereix que l'objectiu de l'activitat econòmica ja no sigui el creixement econòmic costant, que resulta ecocatastròfic, sinó la satisfacció de les necessitats de tota la població de manera que s'aconsegueixi una veritable qualitat de vida que només una harmoniosa relació entre la societat i la natura pot garantir.
La democràcia inclusiva no només intenta oferir una visió realista i desitjable d'una societat alternativa, que realment és necessària avui en dia, sinó també una estratègia a llarg termini i un programa a curt termini que ens pot fer avançar cap aquesta societat. El camí cap a aquesta nova forma d'organització social passa per la construcció d'un moviment polític de masses amb l'objectiu de canviar la societat a través d'autèntiques vies democràtiques, començant aquí i ara. Un moviment d'aquest tipus ha d'apuntar explícitament a un canvi sistèmic, així com també a un canvi paral·lel en els nostres sistemes de valors, mitjançant una estratègia de transició. Aquesta estratègia comporta una implicació gradual d'un nombre cada cop major de persones en un nou tipus de política (la política entesa com a l'autogestió de la societat per part dels seus membres) i una transferència paral·lela de recursos econòmics (treball, capital, terra) fora de l'economia de mercat, cap a un nou sector econòmic controlat democràticament i posseït col·lectivament per la ciutadania.
La Democràcia Inclusiva és una proposta que apel·la a tots els grups socials que potencialment formen la base d’un nou subjecte emancipador i que podrien unir-se amb una visió comuna del món, un paradigma comú, que vegi la causa última de la present crisi multidimensional en les actuals estructures que asseguren la concentració de poder en tots els àmbits, així com en els sistemes de valors corresponents. Donada l’àmplia perspectiva del projecte per una democràcia inclusiva, aquest s'adreça pràcticament a tots els sectors de la societat: a les víctimes del sistema de l’economia de mercat en la seva actual forma internacionalitzada, és a dir els aturats, els que reben salaris baixos, els treballadors ocasionals, els agricultors en vies d’extinció, etc.; als ciutadans que estan alienats per l'actual art de governar que es fa passar per “política” i que ja reivindiquen el dret a l’autodeterminació mitjançant diversos grups locals i comunitaris; als treballadors i subordinats que estan explotats i alienats per les estructures jeràrquiques al lloc de treball; a les dones que estan alienades per les estructures jeràrquiques tant a la llar com al lloc de treball i que anhelen unes relacions basades en la igualtat, el respecte mutu, l’autonomia, la responsabilitat i la presa de decisions compartida; a les minories ètniques o racials que estan alienades per una "democràcia" estatista discriminatòria que divideix la població en ciutadans de primera i de segona classe; i finalment, a totes aquelles persones que es preocupen per la destrucció del medi ambient, la pèrdua de biodiversitat i el deteriorament accelerat de la qualitat de vida.
Un primer pas per començar la transició cap a una Democràcia Inclusiva consisteix en crear Grups d'Estudi que proporcionin l'oportunitat d'aprofundir i reflexionar col·lectivament sobre els diversos aspectes del projecte de la Democràcia Inclusiva, incloent l'aspecte crucial de l'estratègia i les tàctiques. Fruït del desenvolupament d'aquests grups es poden constituir Grups d'Acció de Democràcia Inclusiva, és a dir, col·lectius de persones dedicades a dur a terme xerrades-debat, trobades, cursos, traduccions i publicacions, amb un doble objectiu: fomentar el coneixement, el debat i l'estudi sobre aquesta proposta de transformació social i promocionar la creació d'una Organització per a la Democràcia Inclusiva. Aquesta organització pot estar formada per un conjunt de grups locals i sectorials que comparteixin una triple funció: crear una nova consciència democràtica a través de la intervenció política i d'activitats culturals, fomentar l'aflorament de les noves institucions de democràcia inclusiva i potenciar la lluita contra les institucions oligàrquiques del sistema establert.
[Versió per Imprimir]
|