IV. La democràcia política implica la creació d'institucions de democràcia directa en l'àmbit polític, de tal manera que totes les decisions siguin preses per assemblees demòtiques (és a dir, assemblees locals de ciutadans en l'àmbit del demos) [1] que es confederen en l'àmbit regional, nacional, i finalment en l'àmbit continental i global mitjançant delegats, que poden ser immediatament revocats per les assemblees demòtiques. La funció de les assemblees regionals, nacionals i confederals és només implementar i coordinar les decisions polítiques preses per les assemblees demòtiques locals. La democràcia política assegura, per tant, la reintegració de la societat amb la política i reemplaça l'Estat com a autoritat separada i que es troba per sobre dels ciutadans –una estructura  que, essencialment, els ha convertit en súbdits.

V. La democràcia econòmica implica la creació d'institucions de propietat col·lectiva dels recursos productius (és a dir, les fonts de la riquesa social) i un control col·lectiu d'aquests per part de les assemblees demòtiques. El sistema de l'economia de mercat, que ens ha conduit a l'actual concentració de la riquesa en mans d'una minoria, així com a l'atur, la subcontractació, la inseguretat, la degradació dels serveis socials i la catàstrofe ecològica, seria reemplaçat per noves institucions de control democràtic dels mitjans de producció que tinguin l'objectiu de satisfer les necessitats bàsiques de tots els ciutadans, així com d'assegurar la plena llibertat d'elecció individual pel que fa a la satisfacció de les necessitats no-bàsiques, d'acord amb les seves eleccions pel que fa al treball i al temps lliure. La democràcia econòmica assegura, per tant, la reintegració de la societat amb l'economia i reemplaça l'economia de mercat-monetària, que divideix als ciutadans entre els privilegiats, que poden satisfer sobradament cada una de les necessitats reals o imaginàries que puguin tenir, i els no privilegiats, que no poden satisfer ni tan sols les seves necessitats més bàsiques.

VI. La democràcia en l'àmbit social implica la creació d'institucions d'autogestió a les fàbriques, oficines i als centres de producció en general, així com a les institucions educatives i culturals (mitjans de comunicació, art, etc.). Els consells de treballadors, consells d'estudiants, etc. asseguren l'autogestió als centres de producció i als centres educatius, guiats pels objectius generals que fixen les assemblees demòtiques, així com per les preferències dels ciutadans com a productors però també com a consumidors. Un model que descriu com podria funcionar una democràcia econòmica en general, i concretament com les decisions dels ciutadans com a membres de les assemblees demòtiques poden interrelacionar-se amb les decisions dels ciutadans com a membres de les institucions d'autogestió, es descriu al número 2 del volum 3 de la revista Democracy & Nature i més detalladament al capítol 6 del llibre Cap a una democràcia inclusiva [2].

VII. La democràcia ecològica implica la creació d'unes institucions i una cultura que assegurin la reintegració de la societat amb la natura. Això significa que l'objectiu de l'activitat econòmica ja no serà l'actual “desenvolupament” eco-catàstrofic que és necessari per les exigències de la competència i el lucre, sinó la satisfacció de les necessitats de tots els ciutadans de manera que s'aconsegueixi una veritable qualitat de vida que només una relació harmoniosa entre la societat i la natura pot garantir. La democràcia ecològica, per tant, no es pot assolir ni dins de l'actual sistema de l'economia de mercat i la conseqüent “economia de creixement”, ni dins de cap sistema que s'orienti vers al creixement, com el sistema centralitzat del “socialisme real”.

VIII. La Democràcia Inclusiva no és el resultat d'un desplegament dialèctic de la natura o de la societat determinada per algunes “lleis”  o “tendències” de l'evolució natural o social, ni tampoc una altra utopia com les que sovint apareixen en l'espectre llibertari. La Democràcia Inclusiva, per tant, és incompatible amb qualsevol sistema teòric tancat i per descomptat amb qualsevol irracionalisme, sigui aquest religiós o no. El projecte de la Democràcia Inclusiva proposa la construcció d'un moviment massiu que serà la síntesi així com la superació dels moviments socials per la democràcia, l'autonomia i el socialisme per una banda, i els nous moviments socials per la igualtat de gènere, de raça i d'ètnia per l'altra.

IX. La transició cap a la democràcia inclusiva pressuposa, per tant, la creació d'un moviment massiu a nivell local, regional, nacional i a la llarga a nivell continental i global que tingui l'objectiu de reemplaçar el sistema de l'economia de mercat i la “democràcia” representativa per institucions de democràcia directa, econòmica, ecològica i social. Aquest moviment intervé en tots els àmbits (polític, econòmic, social, ecològic i cultural) amb la intenció de crear noves institucions i cultura. Aquesta intervenció no es manifesta només a través de la creació de formes de vida individual o social alternatives (“per donar exemple”), mitjançant l'acció directa, o participant a les  eleccions locals, sinó per la combinació d'aquestes i altres formes d'acció similars –amb la condició que totes aquestes activitats siguin part integral d'un programa polític global de canvi social radical per a una democràcia inclusiva. La participació en eleccions locals (les úniques eleccions compatibles amb els objectius de la Democràcia Inclusiva) només té l'objectiu de crear unes institucions i una cultura basades en la Democràcia Inclusiva a una escala social significativa. L'objectiu últim és la creació d'un contrapoder en relació al sistema existent, a través d'una consciència massiva ocasionada per la lluita contra les institucions existents, així com per la lluita per a les noves institucions i a través de la mateixa creació d'aquestes institucions. Quan la majoria dels ciutadans hagi acceptat els principis de l'organització democràtica i participi massivament en les noves institucions, cap poder sobre la Terra podrà aturar el col·lapse del vell sistema de concentració de poder en poques mans –la causa de tots els problemes de la major part de l'espècie humana [3] (l'estratègia de transició cap a una Democràcia Inclusiva està s'explica detalladament al número 1 del volum 8 de la revista Democracy & Nature).

X. L'objectiu a mig plaç és la construcció d'una Xarxa de Ciutadans per a la Democràcia Inclusiva que tindrà com a objectiu la creació d'una consciència democràtica alternativa, a través de la intervenció política així com d'activitats culturals, amb la finalitat última de contribuir a la creació d'un ampli moviment polític de transició cap a la democràcia inclusiva. Un primer pas en aquesta direcció podria ser la creació de grups d'estudi que proporcionin als activistes l'oportunitat d'aprofundir el coneixement entorn als diversos aspectes del projecte de la Democràcia Inclusiva, incloent l'aspecte crucial de l'estratègia i les tàctiques.

[1] "Demòtica" ve de "demos", paraula grega que significa poble. Així doncs, és un adjetiu que es refereix a la cosa del poble, que pertany al poble, que és popular. [N.d.T]

[2] FOTOPOULOS, Takis, "Hacia una Democracia Inclusiva", editorial Nordan, Montevideo.

[3] L'Estratègia de transició cap a una Democràcia Inclusiva esta descrita amb detall a l'article "Estratègies de transició i el projecte de la Democràcia Incluisva" (Takis Fotopoulos, 2002) que es pot llegir en anglès i català.